La Unitat de Sarcoma de l’IOB atén pacients diagnosticats de tumors que afecten el teixit connectiu, que inclou els ossos i les anomenades parts toves de l’organisme com els músculs, els cartílags, el greix o els teixits dels vasos sanguinis i el sistema nerviós.

Els pacients que acudeixen a la unitat poden haver estat diagnosticats prèviament a un altre centre mèdic, o bé poden ser persones que tenen sospites de patir un sarcoma i requereixen un primer diagnòstic.

Així mateix, com altres unitats de l’IOB, la Unitat de Sarcoma ofereix un servei de segona opinió a pacients que són tractats per oncòlegs d’altres centres.

Els pacients tractats a la Unitat de Sarcoma són atesos per un equip multidisciplinar format per oncòlegs, cirurgians, radioterapeutes, anatomopatòlegs, especialistes en diagnòstic per la imatge i personal d’infermeria especialitzat en càncer.

Aquest equip multidisciplinar facilita que els pacients puguin fer totes les proves i rebre tots els tractaments que necessitin de manera coordinada en un mateix lloc i en el mínim temps possible, sense necessitat de desplaçar-se i de gestionar per separat les visites a diferents especialistes.

D’esquerra a dreta: Marta Oliva, infermera clínica, Dr. Xavier García-Muro, metge especialista en Oncologia mèdica, Dra. Samila Bakali, metge especialista en Anatomia Patològica, Dr. Vicente Marco, metge especialista en Anatomia Patològica, Dr. Fabricio Racca , metge especialista en Oncologia mèdica, Dr. Roberto Vélez, metge especialista en Ortopèdia i Traumatologia, especialitzat en tumors ossis, Dr. Enrique Puertas, metge especialista en Oncologia Radioteràpica i Dr. Pedro Plaza, metge especialista en Medicina Nuclear.

Detecció precoç

Com més precoç és la detecció d’un sarcoma, més alta és la probabilitat de poder-lo tractar amb èxit i que el tractament causi les mínimes seqüeles possibles per a la pacient.

L’aparició d’una massa de més de cinc centímetres de diàmetre a les extremitats o al tronc és el símptoma més característic que pot fer sospitar d’un sarcoma de teixits tous i, encara que no causi molèsties, requereix una consulta a un especialista en aquest tipus de tumor.

El fet que la majoria d’aquestes masses siguin indolores porta erròniament a un percentatge elevat de pacients a no prestar-los importància i a endarrerir el diagnòstic.

En cas que una persona es detecti una massa de diàmetre inferior a cinc centímetres, també requereix una consulta a un especialista si observa ha crescut en un termini de pocs mesos o bé si està localitzada en una zona profunda, per exemple d’una cama .

Aquesta recomanació es justifica perquè és en zones profundes on es localitzen la majoria de sarcomes de teixits tous i on és més difícil establir-ne amb precisió el diàmetre.

Als sarcomes ossis, menys freqüents, el primer signe d’alarma que requereix una consulta a un especialista sol ser un dolor ossi d’origen desconegut.

Diagnòstic ràpid

El diagnòstic es basa en una ressonància magnètica per avaluar la mida, la forma i la localització del possible sarcoma i en una biòpsia per obtenir cèl·lules que permetran precisar el diagnòstic.

L’anàlisi de les cèl·lules al laboratori d’anatomia patològic indica el tipus de sarcoma de què es tracta i, juntament amb la mida del tumor en el moment del diagnòstic, permet pronosticar si és un càncer més o menys agressiu i decidir el tractament més adequat .

En alguns pacients, les proves de diagnòstic es complementen amb un TAC toràcic per comprovar si el càncer s’ha estès o no als pulmons.

El circuit de diagnòstic ràpid de l’IOB ha permès reduir a un termini inferior a una setmana el temps mitjà entre la primera consulta d’un pacient per una sospita de sarcoma i l’inici del tractament.

Tractament personalitzat

El tractament del sarcoma es basa en l’extirpació quirúrgica del tumor.

La cirurgia ha d’extirpar el tumor íntegrament, així com una prima capa de cèl·lules al voltant del tumor.

Atès que aquest tipus de cirurgia pot resultar mutilant, especialment en sarcomes de grans dimensions, és fonamental esperar a tenir els resultats de totes les proves diagnòstiques abans de fer la cirurgia. D’aquesta manera es poden establir amb gran precisió quines cèl·lules cal extirpar i quines es poden preservar.

La cirurgia es combina de vegades amb un tractament de radioteràpia de sis a vuit setmanes de durada que permet reduir la mida del tumor i fer una intervenció quirúrgica menys agressiva.

També s’administra, en aquells pacients d’alt risc, un tractament de quimioteràpia adjuvant, amb la intenció de prevenir el desenvolupament posterior de metàstasi.

En els casos en què el sarcoma ja s’ha estès als pulmons al moment del diagnòstic, s’administra quimioteràpia. També s’administra un tractament de quimioteràpia de cinc mesos de durada en sarcomes que, malgrat estar localitzats, es consideren d’alt risc per reduir el risc que s’estenguin a altres òrgans.

Així mateix, l’IOB és pioner en la introducció d’anàlisis genètiques personalitzades per identificar els pacients que poden beneficiar-se de les noves generacions de fàrmacs que ataquen de manera selectiva uns tumors o altres depenent de les seves característiques moleculars.

Un cop acabat el tractament, i durant els dos primers anys, el seguiment consisteix en exploracions físiques i anàlisi de sang cada tres mesos per verificar que el sarcoma no reaparegui, així com radiografies de tòrax també cada tres mesos per verificar que no s’hagi estès als pulmons, i una ressonància magnètica anual de la zona afectada.

A partir del tercer any, quan el risc de recidiva ja és més baix, els controls s’espaien cada sis mesos.

Com que excepcionalment alguns casos de sarcoma reapareixen a llarg termini, les revisions s’han de mantenir durant deu anys.