Unitat Multidisciplinària de Sarcomes

Els sarcomes són un grup de tumors malignes que s’originen als teixits connectius o de suport de l’organisme, procedents del mesènquima embrionari.

Constitueixen un grup complex i heterogeni de tumors infreqüents, que representen aproximadament un 1% del total de tumors malignes. Segons el seu lloc d’origen, es classifiquen en sarcomes d’òs i sarcomes de parts toves, que inclouen el teixit gras i el muscular, els tendons, els vasos sanguinis, els nervis i els teixits profunds de la pell.

Els sarcomes poden aparèixer a qualsevol part de l’organisme. Encara que són més freqüents a les extremitats, també poden localitzar-se al tronc, cap i coll, retroperitoneu (part posterior de la cavitat abdominal) i en òrgans interns.

Poden aparèixer a totes les edats, fins i tot a nens i adolescents, encara que l’edat de màxima aparició es troba entre els 40 i 60 anys. Hi ha més de 50 subtipus diferents de sarcoma, depenent del tipus de cèl·lula pel qual estan constituïts. Juntament amb els sarcomes, s’agrupen una sèrie de tumors mesenquimals de malignitat intermèdia i/o agressivitat local, que si bé no tenen la mateixa gravetat que els sarcomes, poden ser causa de morbiditat considerable, com, per exemple, la fibromatosi tipus desmoide o el tumor de cèl·lules gegants de l’òs, i que habitualment són tractats pels mateixos equips.

La forma de presentació més habitual dels sarcomes de parts toves és l’aparició d’un bony o tumoració a nivell de les extremitats o de qualsevol altra part del cos, que és sovint indolor.

Els criteris de risc que, quan algun és present, alerten sobre la possibilitat que una tumoració de parts toves es tracti d’un sarcoma són: Mida superior a 5 cm, ràpid creixement i localització profunda. Aquests casos haurien de ser valorats amb rapidesa per especialistes amb experiència en aquesta malaltia. Als sarcomes ossis, el símptoma inicial acostuma a ser dolor persistent, que sovint no cedeix amb el repòs.

En els darrers temps, s’han produït avenços molt importants en el tractament d’aquesta malaltia, les cirurgies són sovint menys agressives i comporten menys seqüeles, la cirurgia reconstructiva ha millorat els resultats estètics i funcionals, els tractaments amb nous medicaments aconsegueixen augmentar les probabilitats curació, i en altres casos prolongar la supervivència dels pacients amb una bona qualitat de vida.

El pronòstic dels pacients amb sarcoma està millorant progressivament. Això no obstant, per obtenir els millors resultats és primordial un diagnòstic i un tractament adequat des del principi.

A causa de la complexitat i la infreqüència d’aquests tumors, la recomanació internacional és que siguin tractats en centres de referència especialitzats que tinguin equips multidisciplinaris experts en aquesta malaltia.

En el maneig dels pacients amb sarcoma hi participen un equip de diferents especialistes: cirurgià, oncòleg mèdic, oncòleg radioteràpic, radiòleg i patòleg, que han de ser experts en aquesta malaltia, i estar molt ben coordinats.

La Unitat Multidisciplinària de Sarcomes agrupa els diferents especialistes implicats, permet la discussió dels casos de forma multidisciplinària i la presa de decisions terapèutiques conjuntes, i proporciona la coordinació adequada entre les diferents modalitats de tractament, buscant així obtenir els millors resultats per a el pacient.

EQUIPO SARCOMA

D’esquerra a dreta: Marta Oliva, infermera clínica, Dr. Xavier García-Muro, metge especialista en Oncologia mèdica, Dra. Samila Bakali, metge especialista en Anatomia Patològica, Dr. Vicente Marco, metge especialista en Anatomia Patològica, Dr. Fabricio Racca, metge especialista en Oncologia mèdica, Dr. Roberto Vélez, metge especialista en Ortopèdia i Traumatologia, especialitzat en tumors ossis, Dr. Enrique Puertas, metge especialista en Oncologia Radioteràpica i Dr. Pedro Plaza, metge especialista en Medicina Nuclear.